Santuari > Història
Els orígens del Santuari de la Salut
El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, erigit a la
serra de Sant Iscle, és un lloc venerable. La devoció
popular del Santuari ve tant per la bella imatge de Santa Maria
que estotja com per la devoció que li professen els sabadellencs
i els fidels d'altres indrets que la visiten al llarg de l'any
amb confiança filial.
L'origen del Santuari de la Salut es remunta a principis del
segle XIV. El poblat romà de vora la Via Imperial, (camí
de Roma a l'actual Cadis) sobrevivia en l'Edat Mitjana i venerava
els germans màrtirs Iscle i Victòria en una petita
ermita.
A l'altra banda del riu, hi creixia el poblat de Sabadell cada
vegada més floreixent degut a la seva puixant importància
econòmica en el comerç i la indústria.
Les majors possibilitats per a la supervivència van atreure
els habitants de la serra de Sant Iscle que s'hi van traslladar
deixant la capella solitària a cura d'un ermità.
En els segles XVI i XVII, les guerres i pestes commovien els
pobles. També Sabadell va patir aquestes calamitats i
en aquelles circumstàncies va girar la vista vers el
lloc sant. I l'ermita va servir com a "morberia",
es a dir, lloc d'observació i quarentena dels pressumptes
atacats del mal.
Després de més de tres-cents anys de culte al
Senyor a l'ermita dels Sants Iscle i Victòria, conta
la tradició que un dial'ermità va anar a buscar
aigua al torrent de Canyomeras com feia de costum. Aquell dia,
però, va succeir que entre les bardisses va trobar una
petita imatge de la Verge Maria amb l'Infant Jesús als
braços. La va col·locar devotament a un costat
de l'ermita i allà fou originàriament objecte
de culte.
Més endavant, degut al creixement de la devoció
a la Mare de Déu i a les repetides visites dels fidels,
els Sants Màrtirs van cedir el lloc central a la petita
imatge. Des del segle XVII ja es coneix amb el nom d'ermita
de la Mare de Déu de la Font de la Salut. És per
aquest motiu que la devoció al Santuari es deu no tant
a la imatge, que també és venerada, sinó
a l'advocació de la Mare de Déu.
L'any 1882 es va inaugurar l'actual temple, que substitueix
la petita ermita deteriorada pel pas dels anys. Posteriorment,
amb l'ajuda de molts devots es va construir el campanar i el
cambril de la Mare de Déu. El juliol del 1936, va ser
incendiat i destruït quedant només les quatre parets.
Tres anys més tard, es va iniciar la reconstrucció
amb gran entusiasme, i el Santuari es va anar embellint fins
arribar a l'estat actual. El dia més important de la
història del Santuari va ser el 19 d'octubre del 1947,
Festa de la Coronació Canònica de la Imatge per
concessió del Papa Pius XII. Va ser una diada que es
va recordar durant molts anys.
Bibliografia.
Dr. Ernest Mateu i Vidal, pvre.: "La
Mare de Déu de la Salut" (Monografia històrica)
(2ª edició) Sabadell.1998.
Dr. Quirze Estop i Puig, pvre.: "Memorial de la coronació
de la Mare de Déu de la Salut" Sabadell 1948
"Coronació de la Mare de Déu de la Salut"
(Doctrina compediosa de Santa Maria, Reina. Sabadell 1947)
Dr. Ernest Mateu i Vidal, pvre.: "La Florència
de la Salut" (Notes biogràfiques) Sabadell1955.
Joan Busquets i Prat, pvre.: "Visitem el Santuari de
la Mare de Déu de la Salut de Sabadell" (materials
catequètics) Sabadell. 1997.
|
|
